Després d’ haver parlat anteriorment del concepte de currículum i els seus components, en aquesta nova entrada aprofitarem els continguts del Decret 32/2014 de 18 de juliol, en el que estableix el currículum de l' educació primària a les Illes Balears, juntament amb els capítols 6 i 7 del llibre de A. Zabala 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias, per a abordar la temàtica de l’ aprenentatge significatiu, les competències i els principis psicopedagògics.
Per poder entendre la utilitat i aplicació dels 10 principis pedagògics que Zabala esmenta al seu llibre basats, entre d’ altres, en la proposta integradora de Coll, haurem d’ introduir els conceptes d’ aprenentatge significatiu i competència.
Segons Zabala, “un aprenentatge serà més significatiu quan, a més d’ implicar la memorització comprensiva, sigui possible la seva aplicació a contextos diferents i pugui ajudar a millorar la interpretació o la intervenció a totes aquelles situacions que ho facin necessaris”. És a dir, el nen no haurà d’ aprendre únicament mitjançant la memorització, sinó que ho haurà d’ entendre i saber aplicar a altres contextos o situacions el que hagi après (memorització comprensiva).
Per un altre banda, el terme competència fa referència a les destreses adquirides, les habilitats que poc a poc va desenvolupant el nen per a poder aplicar-la a les diferents situacions de la seva vida futura.
Així, entendrem com a aprenentatge significatiu aquell que una vegada adquirit en permetrà desenvolupar les competències, que seran com la “aplicació” d’ aquests al dia a dia.
Les característiques que determinen l’ aprenentatge significatiu, és a dir, l’ aprenentatge de les competències, estan directament relacionades amb les condicions que han de donar-se per a que els aprenentatges realitzats siguin el més significatius i funcionals possibles. És en aquest moment quan entren en joc els 10 principis psicopedagògics que es descriuen a l’ esmentat llibre de Zabala. No farem referència a ningún d’ ells ja que dediquem la imatge de la infografia en exclusivitat a explicar-los, però creiem que es molt important anomenar a un autor que va fer una gran aportació al principi que te a veure amb la zona de desenvolupament. Aquest va ser Lev Vigotsky, autor rus que defensava que el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. És a dir, segon Vigotsky un nen pot arribar a aprendre més amb un altre que també tingui algunes dificultats que amb un nen que ho sàpiga tot.
Parlant de la nostra infancia a l’ escola, estem d’ acord en que el tipus d’aprenentatge que hem desenvolupat com a alumnes d’ escoles basades en la metodologia tradicional, no és el que es descriu en les teories de Zabala. No ens han ensenyat a pensar per nosaltres mateixos, a aplicar els coneixements que adquiríem o a trobar sentit a la temàtica impartida, sinó que s’ han basat en fer-nos memoritzar una temàtica tancada en concret per a escriure-la posteriorment a un examen amb la única finalitat d’ aprovar-lo. Així, l’aprenentatge era sempre memorístic i poc significatiu.
Per a nosaltres, la metodología constructivista que Zabala proposa i defén en els seus escrits és la realment efectiva. Tenim la certesa de que si en el nostre futur com a mestres la empram, els nostres alumnes estaran experimentant un aprenentatge significatiu i ple de totes les competències, que els dotarà de les capacitats necessàries per a poder aplicar els coneixements adquirits en qualsevol àmbit de la seva vida, fent-los persones més autónomes i més autosuficients.
Fent una mirada enrere i després de llegir la documentació recomanada per a realitzar aquesta entrada, podem dir fermament que el que volem per als nostres futurs alumnes no és això de cap mena. Nosaltres creiem en la capacitat de les persones i sobretot en la autonomia de cada nen, i el nostre objectiu com a futurs mestres és intentar ajudar-los a adquirir aquestes capacitais.
Per a concluir aquesta entrada, vos deixam un vídeo en el que podreu trobar alguns exemples d’ aprenentatge significatiu.
Per un altre banda, el terme competència fa referència a les destreses adquirides, les habilitats que poc a poc va desenvolupant el nen per a poder aplicar-la a les diferents situacions de la seva vida futura.
Així, entendrem com a aprenentatge significatiu aquell que una vegada adquirit en permetrà desenvolupar les competències, que seran com la “aplicació” d’ aquests al dia a dia.
Les característiques que determinen l’ aprenentatge significatiu, és a dir, l’ aprenentatge de les competències, estan directament relacionades amb les condicions que han de donar-se per a que els aprenentatges realitzats siguin el més significatius i funcionals possibles. És en aquest moment quan entren en joc els 10 principis psicopedagògics que es descriuen a l’ esmentat llibre de Zabala. No farem referència a ningún d’ ells ja que dediquem la imatge de la infografia en exclusivitat a explicar-los, però creiem que es molt important anomenar a un autor que va fer una gran aportació al principi que te a veure amb la zona de desenvolupament. Aquest va ser Lev Vigotsky, autor rus que defensava que el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. És a dir, segon Vigotsky un nen pot arribar a aprendre més amb un altre que també tingui algunes dificultats que amb un nen que ho sàpiga tot.
Parlant de la nostra infancia a l’ escola, estem d’ acord en que el tipus d’aprenentatge que hem desenvolupat com a alumnes d’ escoles basades en la metodologia tradicional, no és el que es descriu en les teories de Zabala. No ens han ensenyat a pensar per nosaltres mateixos, a aplicar els coneixements que adquiríem o a trobar sentit a la temàtica impartida, sinó que s’ han basat en fer-nos memoritzar una temàtica tancada en concret per a escriure-la posteriorment a un examen amb la única finalitat d’ aprovar-lo. Així, l’aprenentatge era sempre memorístic i poc significatiu.
Per a nosaltres, la metodología constructivista que Zabala proposa i defén en els seus escrits és la realment efectiva. Tenim la certesa de que si en el nostre futur com a mestres la empram, els nostres alumnes estaran experimentant un aprenentatge significatiu i ple de totes les competències, que els dotarà de les capacitats necessàries per a poder aplicar els coneixements adquirits en qualsevol àmbit de la seva vida, fent-los persones més autónomes i més autosuficients.
Fent una mirada enrere i després de llegir la documentació recomanada per a realitzar aquesta entrada, podem dir fermament que el que volem per als nostres futurs alumnes no és això de cap mena. Nosaltres creiem en la capacitat de les persones i sobretot en la autonomia de cada nen, i el nostre objectiu com a futurs mestres és intentar ajudar-los a adquirir aquestes capacitais.
"Jo no ensenyo els meus alumnes, només els proporciono les condicions perquè puguin aprendre"
(Albert Einstein)
Què n' opnieu?
Alejandro, María i Azahara
