QUINA CLASSE DE MESTRE VULL SER?

Després de tot el que hem aprés al llarg d'aquests quatre mesos en l'assignatura, és hora de fer una petita reflexió sobre el que hem aprés i com ha canviat la nostra mentalitat en quant a l'educació.

Des de petits hem vist a molts de professors, i cadascun d'ells amb una actitud, unes aptituds i una metodologia diferent de l' anterior. Tots ells ens podrien haver servit de referència per saber ben bé quina classe de mestre volem ser en un futur i, a dia d'avui, pot parèixer estrany però encara no tenim ben clar quina classe de mestre ens agradaria ser sinó que només en tenim una orientació, ja que creiem que ens queda molt per aprendre. No obstant això, després de les classes de l'assignatura i de tots els continguts que hem tractat el que si podem dir ben alt i ben clar és la classe de mestre que NO volem ser.

En el temps que fa que hem començat la carrera i que cursem aquesta assignatura, podem dir que, gràcies als coneixements que hem adquirit per part de personalitats importants del món de la pedagogia com poden ser Zabala i Arnau, Tonucci o Neus Santmartí entre d'altres, encara queda molt que avançar en termes d'educació. Sí que és veritat que poc a poc ha anat evolucionant la situació de l'escola i que avui dia no és tan tradicional com anys enrere, però queda molt de camí per recórrer.

Hem d'avançar, hem d'evolucionar i hem de passar d'aquesta visió i aquesta metodologia tan tradicional que ha caracteritzat l'educació fins ara cap a una metodologia més constructivista. Educar no és simplement explicar conceptes, educar no és simplement aprendre's un llibre de memòria, educar no és un llapis i un paper, educar no és una nota numèrica... educar va molt més enllà!!

Per què a dia d'avui les coses han evolucionat i nosaltres tenim clar que no volem ser el mestre conformista que en te prou amb explicar un llibre, nosaltres volem poder explicar en diferents contextos, amb diferents eines i aprofitant les noves tecnologies per a crear noves motivacions i interessos reals en els nostres alumnes.

Nosaltres no volem ser la classe de mestres que segueixen un currículum tancat, que es basen en un temari concret per tal d'aconseguir que els seus alumnes arriben a completar el temari que s'espera d'ells... Nosaltres volem ser mestres que ensenyen als seus alumnes a entendre, a relacionar conceptes, a ser més crítics i més autocrítics. La informació a dia d'avui es troba a qualsevol lloc, el que hem de fer és aconseguir que els nostres alumnes sàpiguen valorar quina informació és vàlida, sàpiguen treure unes conclusions objectives d'aquesta informació i sàpiguen donar la seva opinió sobre els tems que han tractat, relacionant-los amb conceptes adquirits prèviament.

Nosaltres no volem valorar un nen amb un examen, amb una simple nota, perquè el valor d'un nen no és això, sinó que és molt més... el valor d'un nen és l'esforç que fa per aprendre un bloc en concret encara que no tregui la millor nota, el valor d'un nen és la seva actitud envers l'aprenentatge, amb els seus mestres i amb els seus companys, el valor d'un nen és l'interès per participar dia a dia a la classe... per què un nen no és un número sinó un conjunt de qualitats, aptitud i actituds que es valoren en conjunt.

Ens agradaria ensenyar-los a adquirir competències útils no només per als seus estudis sinó també per a la vida, com poden ser treballar tant individualment com en equip, parlar en públic, contrastar informació, ser crítics amb la realitat que se'ls exposa, etc.

Volem ser mestres actualitzats, competents en la seva professió i estem disposats a esforçar-nos dia a dia per a aconseguir-ho. Per què aquesta és una professió que, com la societat, canvia dia a dia i nosaltres ens hem d'adaptar a ella.

Aquesta és la darrera entrada del nostre blog, pero no és el final del camí... Això només acaba de començar!

Azahara, Alex i Maria.

AVALUACIÓ: NOTA O ESFORÇ?

S’ha modificat l’avaluació d’avui dia o encara segueix sent un obstacle pels alumnes?

Si prenem com a punt de partida aquesta premissa, entenem que encara l’avaluació s’entén com un concepte amb connotacions pejoratives del qual només traïm una qualificació.

Com ja sabem, avaluar és tal vegada una de les tasques més tedioses a la que un professional de la docència es pot veure obligat. Tradicionalment, s'ha determinat si un alumne té els coneixements que s'esperen d'ell en una determinada assignatura mitjançant una qualificació numèrica a partir d' un examen teòric. Aquest fet només fa que s'hagi establert d'una manera cada vegada més precoç la classificació dels alumnes d'un aula segons si treuen bones o males notes. Aquesta manera d' avaluar, com a molt, pot indicar una situació puntual de l'alumne sense aportar cap mena d'objectivitat a l'adquisició de coneixements i molt menys representar la individualitat i personalització de l' aprenentatge.

Segons el DIEC (Diccionari de l' Institut d' Estudis Catalans) defineix la paraula avaluar com "Determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o valor (d’alguna cosa)", entenent així que, en el context de l'aula, mitjançant l'avaluació el que estam fent es valorar la validesa d'un alumne en una temàtica en concret. Per això és que per a nosaltres el acte d'avaluar és o hauria de ser tan important, per què el fet de valorar la validesa d'un nen pot influir en les seves condicions del moment i fins i tot en les futures. Avaluar implica conèixer el grau de competència que l'alumnat ha adquirit durant el període d' aprenentatge d' un tema en concret i es per això que no hem de basar-nos en una nota numèrica per fer-ho, sinó que hem d' arribar més enllà. Així, hem de tenir en compte tant que hagin interioritzat els coneixements teòrics, com que siguin capaços d'aplicar els conceptes apresos en qualsevol context i sense oblidar el fet no menys destacable de valorar la seva actitud envers aquest coneixement adquirit. L'avaluació a l'escola ha de basar-se en tot el procés d' aprenentatge, des de el coneixements previs fins a finalitzar la temàtica en concret que s' està impartit. 

Crec que la major passa que s' ha produït en termes d' educació a l' hora d'avaluar és que hem passat d' avaluar conceptes teòrics a avaluar competències. Zabala. A i Arnau. L (2007), al seu llibre 11 ideas clave: cómo aprender y enseñar las competencias, ens proporciona molta informació sobre aquest tema. Segons ell, el fet d' avaluar un alumne no consisteix en valorar si ha adquirit els coneixements teòrics, no es basa en la metodologia tradicional de fer un examen, sinó que va una passa més endavant i promou el fet d' avaluar per ajudar al nen a adquirir les competències adients.

La dificultat que es troba a l' hora d' avaluar als alumnes radica en el fet de com esbrinar el grau de coneixement que han assolit sense fer-ho mitjançant un examen teòric. Zabala i Arnau, juntament amb Neus Sanmartí, comparteixen la idea de utilizar Indicadors d' avaluació per a fer-ho. Aquests indicadors permetràn mantenir un seguiment de l' evolució del nen i realitzar un procés d' avaluació individualitzat i personal. Neus Sanmartí defensa que "el repte és que l' avaluació sigui gratificant, i nomas ho serà si serveix per aprendre i per a prendre decisions". És a dir, el gran repte de l' evaluació és que comporti per al nen prendre una decisió que serveixi per aprendre. 

Per a conèixer una mica més sobre aquesta eminent catedràtica, varem realitzar una búsqueda exhaustiva a la xarxa i varem trobar el següent vídeo que resumeix de manera molt clara i concreta la seva postura. Val la pena fer-hi una ullada ;)

Com a futurs mestres crec que ens haurem de centrar en aquesta metodologia constructivista que poc a poc va endavant. Nosaltres som els mestres del futur i recau sobre les nostres espatlles la càrrega d' aconseguir una bona metodologia d' ensenyament, basant-nos en els avenços de la societat i connectant-los als avenços en educació. Haurem d' ajudar i facilitar als nostres alumnes de l' aprenentatge de les competències i fer-los entendre la metodologia d' avaluació emprada mitjançant les eines que hem anat descobrint aquestes darreres setmanes com són el portafoli, la rúbrica o la coavaluació d' entre altres. 

La reflexió final que fem per la nostra part és: s' ha de ser objectiu i valorar l' aprenentatge mitjançant una única nota final o hem d intentar potenciar el màxim aprenentatge dels nostres alumnes amb una avaluació constant? Hem de primar la qualificació final davant de l' evolució dels nens? Hem de valorar més positivament un nen que ja coneixia una mica el tema i acaba la temàtica sabent el mateix o un nen que no en sabia gaire i s' interesa per aprendre encara que no arribi als coneixemens del cas anterior? Nosaltres ho tenim ben clar...

Per a finalizar apuesta entrada, vos deixem amb l' opinió dels nens sobre l' aprenentatge i l' avaluació de les competències. A nosaltres ens ha encantat!

"Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo."

Benjamin Franklin

Alejandro, Maria i Azahara

Principis psicopedagògics i aprenetatge significatiu

Després d’ haver parlat anteriorment del concepte de currículum i els seus components, en aquesta nova entrada aprofitarem els continguts del Decret 32/2014 de 18 de juliol, en el que estableix el currículum de l' educació primària a les Illes Balears, juntament amb els capítols 6 i 7 del llibre de A. Zabala 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias, per a abordar la temàtica de l’ aprenentatge significatiu, les competències i els principis psicopedagògics.

Per poder entendre la utilitat i aplicació dels 10 principis pedagògics que Zabala esmenta al seu llibre basats, entre d’ altres, en la proposta integradora de Coll, haurem d’ introduir els conceptes d’ aprenentatge significatiu i competència.

Segons Zabala, “un aprenentatge serà més significatiu quan, a més d’ implicar la memorització comprensiva, sigui possible la seva aplicació a contextos diferents i pugui ajudar a millorar la interpretació o la intervenció a totes aquelles situacions que ho facin necessaris”. És a dir, el nen no haurà d’ aprendre únicament mitjançant la memorització, sinó que ho haurà d’ entendre i saber aplicar a altres contextos o situacions el que hagi après (memorització comprensiva).
Per un altre banda, el terme competència fa referència a les destreses adquirides, les habilitats que poc a poc va desenvolupant el nen per a poder aplicar-la a les diferents situacions de la seva vida futura.
Així, entendrem com a aprenentatge significatiu aquell que una vegada adquirit en permetrà desenvolupar les competències, que seran com la “aplicació” d’ aquests al dia a dia.

Les característiques que determinen l’ aprenentatge significatiu, és a dir, l’ aprenentatge de les competències, estan directament relacionades amb les condicions que han de donar-se per a que els aprenentatges realitzats siguin el més significatius i funcionals possibles. És en aquest moment quan entren en joc els 10 principis psicopedagògics que es descriuen a l’ esmentat llibre de Zabala. No farem referència a ningún d’ ells ja que dediquem la imatge de la infografia en exclusivitat a explicar-los, però creiem que es molt important anomenar a un autor que va fer una gran aportació al principi que te a veure amb la zona de desenvolupament. Aquest va ser Lev Vigotsky, autor rus que defensava que el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en què ens movem, més que una qüestió individual. És a dir, segon Vigotsky un nen pot arribar a aprendre més amb un altre que també tingui algunes dificultats que amb un nen que ho sàpiga tot.

Parlant de la nostra infancia a l’ escola, estem d’ acord en que el tipus d’aprenentatge que hem desenvolupat com a alumnes d’ escoles basades en la metodologia tradicional, no és el que es descriu en les teories de Zabala. No ens han ensenyat a pensar per nosaltres mateixos, a aplicar els coneixements que adquiríem o a trobar sentit a la temàtica impartida, sinó que s’ han basat en fer-nos memoritzar una temàtica tancada en concret per a escriure-la posteriorment a un examen amb la única finalitat d’ aprovar-lo. Així, l’aprenentatge era sempre memorístic i poc significatiu.

Per a nosaltres, la metodología constructivista que Zabala proposa i defén en els seus escrits és la realment efectiva. Tenim la certesa de que si en el nostre futur com a mestres la empram, els nostres alumnes estaran experimentant un aprenentatge significatiu i ple de totes les competències, que els dotarà de les capacitats necessàries per a poder aplicar els coneixements adquirits en qualsevol àmbit de la seva vida, fent-los persones més autónomes i més autosuficients.
Fent una mirada enrere i després de llegir la documentació recomanada per a realitzar aquesta entrada, podem dir fermament que el que volem per als nostres futurs alumnes no és això de cap mena. Nosaltres creiem en la capacitat de les persones i sobretot en la autonomia de cada nen, i el nostre objectiu com a futurs mestres és intentar ajudar-los a adquirir aquestes capacitais.

"Jo no ensenyo els meus alumnes, només els proporciono les condicions perquè puguin aprendre" 

(Albert Einstein)

Per a concluir aquesta entrada, vos deixam un vídeo en el que podreu trobar alguns exemples d’ aprenentatge significatiu.

Què n' opnieu?

Alejandro, María i Azahara

QUIN MAL DE CAPRÍCULUM!!

El currículum és el document oficial que regula els aspectes que regulen els processos d' ensenyament-aprenentatge. En l' actualitat, el Decret 32/2014 de 18 de juliol, és el que estableix el currículum de l' educació primària a les Illes Balears. Aquest document es caracteritza pel fet de ser únic, obert, flexible i descentralitzat.

El currículum es basa en quatre fonts principals: psicològica, sociològica, epistemològica i pedagògica. Mentre que des del punt de vista tradicional la font epistemològica ha estat la més rellevant, els grans defensors del desenvolupament del nen han prioritzat la font psicològica. El Doctor en Psicologia y catedràtic de Psicologia Evolutiva y Educativa en la Universitat de Barcelona, Cèsar Coll, defensa que la importància de influència de les fonts principals radica en l' equilibri d' aquestes i no en la superposició d' unes sobre d' altres.

Degut a la característica del currículum de ser obert, es poden establir tres nivells de concreció diferents, que concreten objectius i continguts des d’ un punt de vista més ampli i general fins a un més específic.

Els continguts principals que s’ inclouen al currículum són: conceptes, fets i principis, procediments, actituds i elements (objectius, competències bàsiques, metodologia i avaluació).

Una vegada realitzades les lectures, la nostra opinió és que el currículum de primària ha de ser una eina i no una finalitat, és a dir, hem de fer servir aquest document com una guia per dur a terme el procés d’ ensenyament-aprenentatge on l’ objectiu sigui que l’ alumne interioritzi de manera correcta els coneixements i no centrar-nos en acabar el temari establert.


Antoni Zabala en el seu llibre, "11 idees clau. Com aprendre i ensenyar competències", diu que els italians i els argentins tenen una millor tècnica oratòria perquè a part d'aprendre les bases de la comunicació realitzaven les pràctiques oralment. En la nostra opinió, es tracta d'això: equilibrar el concepte de memorització i el concepte de pràctica. És a dir, el terme mitjà entre teoria i pràctica.

Avui dia, tenim alumnes amb molts coneixements però de poca qualitat. Som partidaris de que el departament de cada assignatura (exemple de llengua castellana a la infografia) desenvolupi el currículum a força de consens, decidint: Què cal saber? (Coneixements) Què s'ha de saber fer? (Procediments) i Com s'ha de ser? (Actituds), i que aquestes decisions estiguin en plena evolució, adaptant-se a les necessitats dels alumnes. Per acabar, mai hem de confondre currículum amb llibre de text, aquest només ha de ser un suport més que fusionat amb les TIC ajudi als alumnes a assolir millor els coneixements.

Per a concloure aquesta publicació, vos deixam una frase de reflexió:

“La educación es el arma más poderosa que puedes utilizar para cambiar el mundo” 

Nelson Mandela (1918-2013)

Alejandro, María y Azahara

FINALITATS DE L'EDUCACIÓ

HA EVOLUCIONAT REALMENT L’EDUCACIÓ D’AVUI DIA?

A l'últim segle l'educació ha anat evolucionant a la vegada que la societat. Des dels anys 40 fins a l'actualitat la manera d'educar ha evolucionat d'una perspectiva més tradicional, en la qual s'entenia ensenyar com a sinònim d'instruir, a una més constructivista, on ensenyar és equivalent a educar.

Avui dia, podem trobar els dos vessants en l'àmbit de l'educació, amb institucions que segueixen un mètode transmissiu i unes altres que es basen en una metodologia més constructivista.

Pensem que en l'actualitat el model a seguir i que millor s'adapta a la societat és la metodologia constructivista, en la qual l'alumne és el propi protagonista del seu aprenentatge i el mestre és el guia en el procés cap al coneixement. Així doncs, el procés d'ensenyament es duu a terme com un procés dinàmic, participatiu i interactiu, on el coneixement s'adquireix de forma autònoma per part de l'aprenent.

En quant a l'educació podem dir que és un procés lent i gradual que ha anat canviant amb transcurs del temps, adaptant-se a la societat i als canvis que ocorren en aquesta. El paper del docent ha variat també, ja que la seva funció no és únicament la de transmetre coneixements sinó que, a causa de les necessitats de la societat actual, també és l'encarregat de cuidar i orientar als nens des de la seva infància i educar en valors democràtics (solidaritat, respecte mutu, igualtat, tolerància, etc). Com a futurs mestres tenim la gran responsabilitat de complir aquesta funció social formant a les noves generacions. Amb constància i dedicació arribarem a aconseguir-ho.

Alejandro, Azahara i Maria.

PRESENTACIÓ

Benvinguts/des al nostre primer E-portafoli!!

No hi ha manera més creativa per 

presentar-nos que aquesta.... 

Alejandro, Azahara i Maria.